La Sotana 325

Des del Poblenou comença… la sotana. La sotana, el que diem va a missa. Bona nit, bona nit, bona nit, bona nit, bona nit, bona nit, Barcelona, bona nit, Catalunya. Són les 10 i un minut de la nit i això és la sotana.

Un programa d’esports, és a dir de futbol, és a dir del Barça, és a dir de Messi! Uaaau! I va a coberir! Podràs dir coberir un dia. Un dia podré dir coberir, però ha de créixer una miqueta més. Però acaba amb I, que a tu t’agrada que acabi amb I.

Sí, però Pedri i Gavi, també. Sí, però estan lesionats. Sí, vale. Va, que el Barça ahir no va aprofitar les punxades del Real Madrid, que dissabte empatava 2 a més talla, ni la derrota del Girona, que ahir va perdre 1 a 0 al camp de Mallorca.

El Barça va empatar a 0 en un partit avorridíssim, amb una segona part en la qual el Barça va sortir amb menys ambició que el Manel apuntant-se a la carrera de Ciències Polítiques a la Pompeu. Per anar plegant mitjons, posar una rentadora, estendre la rentadora,

Que sempre és el que fa més mandra de posar les rentadores, anar a planxar la camisa de l’endemà i fer un tàper de patata bullida i muntxant-la. A mi m’agrada estendre la rentadora. Sí? Vens a casa meva i l’estendes. M’agrada perquè… Vols estendre-la? Sí, encara més. Sí, sí, em calma molt.

Perquè la gent que tenim al TDA, les feinetes aquestes, que comencen i acaben… Perdona, i com estens? Estan molt bé. Estens per sectors? O sigui, mitjons a un lloc, calçotets a un lloc… Sí, mitjons aparellats i llavors per temàtiques. I poses pinça. Sí, poso pinça i m’agrada molt optimitzar.

Això és una obsessió que tinc amb això i amb el rentaplats. El rentaplats també, ja ho veig. Optimitzar, optimitzar, optimitzar. Jo amb el rentaplats… I la teva dona no ho fa bé, eh, que no? Feu una mena de Tetris com que hi càpiga el màxim possible. Clar, per optimitzar. No només això,

Sinó que ho pugui recollir de la manera més ràpida possible. Al final és com si fos un exèrcit. És allò com si fos tu un exèrcit teu i tu hagis d’ocupar el màxim. És el cim de la gent, Cris. De la gent que comprava revalorant. Em molesten molt els estris grans, tipus…

Tu desquadra’t, tu desquadra’t. El cullerot. No sé mai on posar-lo. Hi ha una xifeteta que la desplegues i pots posar allà. S’ha de fumar. S’ha de fumar. No, no, no. Jo, si tinc un rentaplats… Ni una olla, ni una paella. No, les paelles no poden caure. Tot a dins.

Com, que no? El meu fill va dins del rentaplats. Avui portem un programa sense convidat, després de moltes setmanes rebent aquí el bo i millor de Catalunya, una hora per analitzar tot el que està passant a Can Barça. El Manel fa una cosa espectacular, el Magí fa una cosa tremenda,

I el Joel fa una cosa que passarà a la història. I ho acabarem tot amb el joc que cada dia més gent juga a casa seva, el Gran Joc de les Portades. Comencem aquesta hora. Encantatitzaríeu que en posin dues. La sotana. El programa preferit del teu programa preferit.

Li has posat el del Gran Joc. El Gran Joc. Vam ficar la gran enciclopèdia, també, no? Bueno, però allò és gran. I aquest joc? És encara més gran. És encara molt més gran. Passa a les fronteres del Barça. Aviam, abans de seguir parlant de rentadores…

I de com es tindrà la roba, comentar-vos, companys i companyeres… Que has vingut amb el forro polar, avui? No, això no és un forro polar, eh? No, no és un forro polar. A tu t’han cobrat el que han volgut, però t’han venut un forro polar. No és un forro polar.

Abans de comentar, dia 5 d’abril. És correcte. 5 d’abril. Sí. Anirem al cinc amb el nostre utilitari, a Olesa de Montserrat. A què fer, direu? El circ arriba a la seva ciutat. A Olesa de Montserrat. A la capital del Montserratí. És una comarca que no existeix.

Anirem a Olesa de Montserrat a actuar al teatre, el segon teatre més gran d’Europa. Això diu la Chanel, que és d’allà. Això diu la Chanel. Llavors, ja estan a la venda les entrades, a Olesa de Montserrat. 5 d’abril a les 9 del vespre. Això és un divendres.

El pla és immillorable, eh? És que és immillorable. Allà fan la passió. Perquè la gent s’entretingui, has de matar algú en directe. Ah, un sacrifici. Has de fer un sacrifici. Si no, no ho entenen. No és teatre. No és arts escènics. Les entrades a la venda les posarem a les xarxes nostres socials.

Sí, ho posarem a les xarxes, però ja podeu anar… Jo crec que ens ho ficarà aquí baix, perquè és un geni passió. L’estàs escrivint amb un regle d’aquest que pintes les lletres? Sí. Però si tu ara, per exemple, vas a Google, no?, la sotana Olesa de Montserrat, ja te surt.

Llavors, comenceu a comprar entrades, com si fos un demà… Ho ha sobreimpressionat, aquí ho tens, mira. Bueno, bueno, bueno, caire’ns-hi tot i caire’ns-hi tot. La passió d’Olesa. Ara, perquè no es poden ficar apòstrof… Si poses apòstrof, s’invalida tota la URL. Llavors, fet això…

A partir de l’apòstrof, tu el que posis ja no és URL. Saps d’on ve l’acrònim URL? Jo tampoc. Val. Doncs escolta, ho fet això de vendre el nostre pa, anem ja, si us sembla, perquè portem molts dies sense parlar del Barça, ja estan passant moltes coses…

La gent ho diu, eh? No parleu del Barça. Anem a clavar-li el canivet, al Barça. El partit d’ahir el vau veure? Sí. El Barça va empatar a 0 a Sant Mames contra un Atlètic de Lleolau que havia jugat dijous Copa del Rei i 7 suplents que va sortir ahir.

I el millor jugador a la grada. Que és el jugador número 12? No. Un ai. Un Nico. No, el jugador número 12 ahir era aquella persona que va morir… D’un infart, crec que va traspassar. Va morir una persona. Li van fer com un homenatge.

Va morir amb l’Atlètic de Madrid, crec, a les finals de la torneda. Ah, sí, s’ha mort, aquest? Sí, s’ha mort. Terrorisme, eh? Això és terrorisme, ara. Llavors, què us va semblar, el Barça? És com quan tu vas a un enterro d’algú que no coneixes gaire. El què? El Barça d’ahir.

Perquè és trist, però és més indiferent que trist. És perfecte. Joder, Manel! Però, Manel, això vol dir que… O sigui, aviam, en principi… el Barça és una persona que sí que coneixes gaire. En principi no hauria de ser així, perquè el Barça hi té una relació molt més íntima

Que el típic enterro d’un tio, d’un amic teu. La sensació que jo tenia mirant el partit és que era trist, l’ambient era trist, i després va ser molta estona indiferència, i al final de tot és estrany, com si el mossèn es posés a fer breakdance.

Perquè allò del final, jo no vaig entendre, els últims 30… De què parlem, ara, del final? La segona part sencera, i sobretot dels últims minuts del partit. Que no pengen la pilota… Allà, què polles passa? No, jo t’explico el que passa, que el 0-0 em semblava una grandíssima idea.

A Xavi no, eh? No. Mira, Xavi, em pot… Què? Digues? I aquí som? Digue-ho! Per favor, per favor. Almenys va fer un puntet d’autocrítica, va dir que no… No, va fer bastanta autocrítica, però Ter Stegen es va enfadar. A Ter Stegen li van preguntar si havien sortit sense ambició, i va dir…

No sé cómo responder sin enfadarme. Me cuesta mucho responder sin enfadarme. Això és el primer alemany que ho fa, normalment no… Quan es veu ambició… Perdó, una pregunta, Andreu. ¿Vosaltres creieu que passa que els jugadors es conformen, o és que no saben què fer? Jo crec que és això. És la segona.

No saben què fer. Alguns partits, per exemple, ahir, durant els primers 15 minuts… Són bons? No, però és un rotllo autogestió, que més o menys cadascú per la seva banda la cosa sembla que funciona. A la mínima que sorgeixen problemes i que el tema físic baixa, sempre passa el mateix.

Però per què baixa, aquest tema físic? Deu ser perquè no treballen prou. No està treballant. El que passa és que l’equip a què perd Pedri de Jong s’enfonsa. S’enfonsa moltíssim. És un equip supertou. Mentalment supertou. Entra Fermín, a qui hem parlat que ens agrada. Ahir va ser dels pitjors partits.

No m’agrada tant com pensava que m’agradava, però… És l’únic que trenca entre línies. Després les perd totes. Perd moltes pilotes. Fa això que un dogan ha de venir a darrere per a Kristensen. Què? És un senyor que no se sap girar. Tu, Kristensen, vas per darrere i li dius…

I no sap què fer. Digue’m, digue’m. Ha de caminar cap endavant, fer la volta… Agafa una rotonda i… Però una cosa, Magí, és que segurament… Kristensen és el primer que no entenc què polla. És això, Kristensen no ha rebut una pilota d’esquenes… en tota la seva carrera.

És una persona que mai s’ha trobat… Hi estàs molt de cares, quan reps el porter. I sol. I poc pressionat. Això d’haver-se de girar i d’haver-se d’esquenes, és un tio que no ho ha fet en tota la seva carrera. No ho ha fet mai. També és veritat que els entrenadors,

No sé si esteu d’acord amb mi, que una de les seves funcions és entrenar. Llavors, tu, com a Xavi, que ja has jugat en aquesta posició… Que ets el millor del món girant-te. Has sigut el millor del món girant-te 90 graus. Cony, explica-l’hi! Hòstia puta! No val la pena enfadar-se.

Està tot en clar, ja. Què és el que està clar? Està clar que al Xavi, al Barça, no és que li vingui gran, és enorme, és una mica… Saps el tio aquest que hi ha a Nouara, el jurat d’Eufòria, que porta com una mena d’edredons gegants per vestir-se?

Doncs el Barça seria l’edredon d’aquest tio. O sigui, el Xavi seria com aquest tio vestint-se, si s’es vestís amb el Barça. Dit això, li va gran. Però amb la bufanda que portava l’Eni Kravitz una vegada. Llavors, hi ha coses que són, hòstia, de… Ai, test, pur! Entra la Minyamal al minut 60,

I al minut 80 la Minyamal ja no pot amb els seus trasticles. Això, hòstia, és pura preparació física, no? És a dir, conjugar… La Minyamal t’ha aguantat partits de més de 20 minuts. Per què tens oberta la pàgina del Wikipedia de la revolta dels Baratines?

Perquè avui, el 5 d’abril, que és el dia que anem a Olesa, és el mateix dia que comemorem la revolta de les Baratines… Els Baratines. Però que ara estava interessant el tema esportiu… Perdó, perdó, sigut jo, sigut jo. Llavors, per tant… Però també opina tu, Andreu, perquè al final tu no opines mai.

No, és que la pregunta que vols que opini… Esteu enfadats, a mi m’interessa. Tu estàs enfadat? Amb qui? Amb el Barça, amb el partit d’ahir. No, decepcionat, decepcionat. Jo estic molt decepcionat, molt decepcionat. Perquè ahir era un moment… O sigui, la temporada està sent dolenta, sobretot de joc.

De resultats, sí que és veritat que… És més dolenta de joc que de resultats, són molt dolents. No, però hem tret resultats bons, fins i tot. Hem guanyat a Noeta, per exemple. Hem fet resultats, hem guanyat a l’Atlètic de Madrid… Són coses bones. Som tercers.

Però és que si ahir guanyaves, si ahir guanyaves… Et ficaves que si… Ja sé que és molt difícil anar a Bernabéu i guanyar, però et ficaves allà. Apuntacionalment 3 punts del Madrid. Jo estic decebut amb mi, perquè jo vaig tenir l’esperança una altra vegada. Tot el diumenge pensant en això, tio.

Som molt del Barça. Som subnormals, tio. La vida és ser subnormals. Hòstia puta, tio. Però, per exemple, ahir… Jo crec que és un problema de motivació ja de tota la temporada. No es creuen que poden guanyar aquesta Lliga. No, jo no crec que…

És que no… jo no crec, de veritat, que hi hagi jugadors… O sigui, que els jugadors del Barça no estiguin motivats. Crec que no saben com fer-ho, tio. No ho saben. Per tant, és un problema d’entrenador i prou. No hi ha actitud. A mi em fa l’efecte que sí, tio.

Jo no sé com s’entrena. Potser sí que s’entrena malament i per això arriben que no s’aguanten. Però em fa l’efecte que els partits que surten bé són partits que, per exemple, el del Getafe, que l’entrenador, al contrari, ha fet un plantejament… Erroni. S’ha equivocat. S’ha equivocat i llavors tot et surt de cara.

T’ha de venir un equip molt mediocre, que s’equivoqui, i llavors guanyaràs tu tranquil·lament. Si no, tot el reste és mínim patir, màxim perdre de molt. Clar, contra el Getafe semblava que Rafinha era ja un extrem… Estigues colent, la mare que el va parir. Aquella cinta dels cabells no aguanta cap cabell.

No, no hi ha cap cabell que aguanti. El Rafinha, ahir, va jugar molt malament una altra vegada. Una altra vegada, una altra vegada. Rafinha, cada vegada penso més en… Crec que ho vas dir, tu. Lateral. Rafinha seria molt, molt lateral. Totes les virtuts que té són de lateral.

Millor lateral que extrem. No sé si a defensa… Parlem això de la cosa física, ara parlarem de les lesions de Pedri i de De Jong, però ara mateix qui diríeu que és el jugador físicament més preparat d’aquest equip? Fermin se’l veu bé de cames.

El tema és que és molt més important la posició, la possessió dels triangles i su puta madre. Però les pilotes dividides has d’anar a matar, tio. No fem triangles. No fem res de tot això. No hi ha una puta paret. No fem tot això. Una puta paret. Si estires aquest discurs, acabes dient…

No, falta múscul al mig del camp. Jo no ho crec. Però els que juguin… Guardiola els té enxufadíssims sempre. La penya ha d’anar a matar el camp de l’Edit de Bilbao. Encara que després hem de ser molt fins i… Cap pilota dividida. Ni una, tio. Hòstia, és que és un tema de…

Per tant, és una cosa física o d’actitud, perquè clar, aquí hi ha les dues coses. És actitud, eh? És tan obvi el que passa… Què? …que al Barça a aquesta plantilla li falta un entrenador, és tan obvi que ja hauríem d’estar parlant d’altres coses.

De veritat t’ho dic, és que no hi ha massa… De què vols parlar? No hi ha massa discussió. O ets directament de la família de Xavi Hernández o és impossible, és impossible defensar el projecte d’aquest tio. És impossible. Anem a Sant Mamés, anem a Sant Mamés, i quantes vegades, però quantes jugades,

Quantes jugades no vam sortir de la pressió amb una pilotada absolutament random del porter o de l’Araújo? Aquí ningú vol sortir a la foto, eh? Ningú vol sortir a la foto. És lamentable, tio. Estem fent el ridícul i ho estem fent amb un entrenador que, com vaig comentar a Twitter l’altre dia,

L’única puta credencial que tenia aquest tio, l’única, perquè no tenia experiència, no tenia cap mena de res al currículum que no sigui la sensibilitat pel collons d’estil. I arriba aquest tio, i a mi em costa recordar un entrenador… que s’hagi pixat i cagat més en l’estil que Xavi Hernández.

Perdona, el que va fer Xavi Hernández al Bernabeu la temporada passada, això no ho ha fet Koeman, no ho ha fet Tata Martí, no ho ha fet Xingurri… Xingurri ha posat de mitja punta a Paulinho. Una cosa de Xavi… Potser els jugadors són més macos ara, vistosos, dels que juguen amb Koeman,

Però la manera com juguem, la manera com juguem nosaltres, i com afrontem els partits… És que no és anticorifista, perquè no és res, tio. És buit, és buit. Comença el partit, li passem al central, i el central fot un pelotazo perquè no ens marquin el primer minut.

I una cosa que dèiem de Xavi entrenador… Ho fem a la primera jugada del partit. Ell ha explicat que és perquè té por que li facin gol al primer minut. Hi va haver 3 o 4 partits que se’n feien a la primera. Una cosa duríssima de Xavi com a entrenador,

Per tant, toca una tecla que sembla que funciona. Per exemple, a la sortida de pilota de Covercir. Llavors, ell això ho fa… tot el rato, al cap de dues setmanes l’hi pillen, i ell ho fa 3 mesos després. Ell no corregeix la correcció que li facin.

No es fixa en com li ataquen les coses. Ell ha trobat una cosa que funciona i triga sempre molt més que els entrenadors rivals a deixar de fer-la perquè ja l’hi han pillat. No ho fa, tio. Tot plegat, el que s’ha traduït… és en una sensació de falta d’exigència general,

Amb el tema esportiu. O sigui, allà ningú sembla massa preocupat. Ara d’on parlem? Dels despatxos, ja? Home, hi ha un entrenador que està fracassant estrepitosament… a l’hora de fer del Barça alguna cosa reconeixible o una cosa que s’assembli a algun projecte. Es veu, evidentment, que no guanyarà res.

Hi ha un entrenador que s’ha fracassat… No ha dimitit! No ha dimitit! S’ha tret la pressió de sobre, ell! Saps com va dir Berta Arola? Arola, la Berta de la setmana passada? No ha dimitit! Va dir una cosa increïble, que ha apagat la play quan anava perdent.

És exactament el que ha fet, Xavi. Sí, o sigui, no… això no soluciona res. No soluciona res, Andreu. Per mi la pregunta és per què seguim amb aquest home d’entrenadors. Perquè no hi ha alternativa. Què vol dir, que no hi ha alternativa? Qui és l’alternativa? És que no és la meva puta feina.

Ja, però estàs aquí analitzant la situació… No sé quina és l’alternativa, ni tampoc conec les causes… per les quals no podem ara fotre fora el Xavi. Que potser són econòmiques, no ho sé, perquè hi ha aquesta penya que diu… Que el fet que dimiteixi el Xavi,

Això no implica que el seu fotostaf dimiteixi. L’estaf ja ha dit que perdonarà l’any que li queda, també. Bueno, moltes gràcies. Però hi ha un tema de Xavi… Jo tinc una informació, que et dono. Aquesta dimissió en diferit que ha fet Xavi, una de les poques coses que semblava que podia tenir sentit,

Era que ara Xavi ja no haurà de quedar bé amb ningú, en cap moment. Llavors, per què surt Iñigo Martínez a jugar? Estic segur que és perquè surt, perquè ha dit… Jo entenc que com a jugador tu vols jugar aquí perquè has jugat aquí.

Perquè no té cap altre sentit, el canvi d’Iñigo Martínez. No surt per un tio que tingui targeta. Per qui surt? Per jugar a cinc? Crec que no aguanta. Hòstia, no tenim cap jugador que pugui jugar 70 minuts… en aquesta plantilla de jugadors professionals? No, i és una falta d’entrenament, això.

Tu has de canviar un central i un pivot defensiu… I deixar Vitor Roc… Hòstia puta, tio… Vitor Roc, ahir va tornar a jugar 0 minuts, tu estàs 0-0. Jugant-te la lliga o jugant-te poder arribar a competir en aquesta lliga, tens un davant de centre com Vitor Roc,

Que has pagat 30 més 31 en variables, que són molts diners per ara mateix… Ja et dic ara que els 31 variables jo dubto que els paguem, eh? Quines variables són? Són variables lligades al rendiment i jo… Com? Igual és… Hi ha una part, ho vaig llegir un dia,

Hi ha una part que està, diguéssim, més quantitativa, que és si juga més d’un x% partits per temporada cobres, i l’altra és qualitativa, rotllo, si fa gols o si és… Que no sigui, que no sigui, és que clar, diguem això, que li han dit a Xavi, no posis aquest tio,

Perquè llavors haurem de pagar… No t’estranyi, tio. El rotllo és, tu tens Lewandowski, que està tiesso i només és un rematador. Tot i que ha sigut jugador del mes de la Lliga. Ha fet gols, de la Lliga, mira com està la Lliga.

Tu no estàs podent jugar amb llarg amb Lewandowski perquè no pots jugar. Llavors has de fotre un tio que com a mínim li puguis fotre pilotes a l’espai. Quan entra Vitor Roca no entra per Lewandowski. No, perquè no s’atreveix. Xavi no s’atreveix. Perquè, segurament, físicament, Lewandowski és dels jugadors…

Que està més en forma… Sí, perquè fa pilates a la Barcelona. Bueno, que foti el que vulgui. Però, per exemple, anem a un que potser no està tan físicament, que és Pedri, que ja és la vuitena vegada… És culpa nostra o és culpa seva? Segur que és seva.

No, seva i nostra. Nostra del Barça, vull dir. Quan veig un jugador plorar, m’enfado. Per què penso…? Què fas, ara, aquí? Ficant els sentiments. Ara m’he de sentir jo malament? Molta cara, Pedri. No m’agrada, tio. Pedri no fa bona cara. Pedri fa cara de no dormir dues hores seguides.

La cara és el mirall de l’ànima de tota la puta vida. Ha tingut aquesta cara sempre, Pedri. No, fa cara de no dormir gens. Aquest nano va arribar com un perdillo, un pentinat d’escolanet, que pràcticament s’acaba de treure el precinto, i ara ja sembla que hagi viscut aquí… 7 vides. Molta, molta cosa.

Tu creus que Pedri porta l’anyonera aquí a sobre? Per on estàs anant? Perquè aquest nano ha descobert el que és la vida nocturna. Això ho saps o ho creus? Hi ha un tio que ara controla molt el món de la vida nocturna barcelonina, que és el nano aquest, el Navarrosa aquest,

I, bueno, a mi em sembla bé, però ara està anant a tots aquests llocs que comencen a parlar i tenen noms ridículs, com la Traviesa, la Guarrilla… La Pícara, la Pícara. La Pícara, la Picantona… La Canallita, aquests bars que hi ha pel carrer. Acabaran cada vegada sent més tal i serà la Sidosa.

La Sidosa. Ah, la Tòxica. O sigui, creieu… Està a mig camí d’en Sofati. Fa dos anys teníem Pedri, Gavi i en Sofati. Fa molta pinta d’aquest jugador. Pedri ja comença a fer bastanta pinta de que no… Pensa això que dius. Hòstia, jo ara no posaria la mà al foc, ni molt menys,

Però és la primera vegada en aquesta legió que penso… té mala pinta, la carrera, aquesta persona. Al Barça. Bueno, és que a fora me la suda. Potser a fora físicament te’l foten com un toro. Hòstia, abans ho fèiem nosaltres, això. Bueno, ja, però és un tema que potser no s’està fent…

Pedri és perfectament recuperable per cada pilota que toca. Això és boníssim. Fins i tot ahir, fins i tot ahir. Tenia un canvi de ritme, el Pedri, que ja no té. No, ja no regateix. No segueix jugant al primer toc. Un canvi de ritme, el que tenia l’Iniesta quan ja es va fer gran,

Aquell punt de… ja no ho té. Tu, com a traumatòleg, potser no controles tant de muscular, però… No, també toco alguna cosa, sí. Tot això que es lesiona té a veure amb que té una cicatriu muscular… i se li obre cada puta vegada?

Mira, jo he de saber, com a traumatòleg, els meus límits… Manel… Però això torna a ser el mateix, eh? Els teus límits com a traumatòleg són que no ets traumatòleg. Que no soc traumatòleg. T’ho has titulat. Amb dos anys i mig ha tingut 8 lesions musculars.

Diria, pel que jo he llegit a Twitter, que ara mateix és la meva font d’informació, i ja fa temps, que Dembélé, des que ha marxat del Barça, n’ha tingut 0. De lesions musculars. Això és molt fort. No em facis parlar, no em facis parlar perquè… Hi ha un altre tema, aquí.

Jo li hauria d’haver explicat… Espera, Arnau, lactato. I no vam acabar d’exprimar-ho. No, però tu imagina’t, Dembélé es trencava cada mes i mig. No en tinc ni idea de cosa científica, no en sé, de coses de lesions. Però quan les coses van bé i es treballa bé, els jugadors no es lesionen.

Això passa així, muscularment. Espera’t, que vol parlar del jugador. El que dius és perquè tens mala sort. En la línia que diu el Manel, resulta, i ja és mala folla, però resulta que quan arriba Xavi, una de les coses que demana… és renovar completament tot l’estaf mèdic i de fisioterapeutes.

Ha de venir el Pruna, hem de fotre fora el responsable dels serveis metges perquè no se suportava mal Pruna, venen tot de metges nous, ve el Pruna, ve uns oficios nous, ve tot de gent nova. O sigui, que quan el Xavi està fent servir l’excusa de les lesions,

No acaba de ser conscient que ell ha estat protagonista… Responsable. …d’un canvi… Respecte a l’equip que s’ha d’anar a cuidar d’això. És trist, perquè és que… Perquè sí que és veritat, Joel, que hi ha cagades, tio. Computar-ho, la lesió de Pedri, els anys aquells que va jugar…

Ja prou, home, per l’amor de Déu. Amb Koeman i l’Espanya… Era el 2020. Ara té 21 anys, el Pedri. Jo sempre penso… Pedri té 21 anys, només. Bueno, perdona, amb aquesta mateixa regla de 3, que estàs fent servir, també es pot començar a dir…

Hi ha allò de computar-ho tot a l’herència que et va deixar Portomeu, potser segons quines coses… No té res a veure. Té a veure perquè tu acabes de pagar 30 milions trinco-trinco, dels que no tens, per fitxar un poble que no pots posar a jugar, un dia que no tens davanter…

El límit salarial no són 30 milions. Què té a veure? 300. Què té a veure? Que el fitxatge ruinós d’un davanter que tu has pagat 30 quilos, que ara mateix 30 quilos són molts, que els has pagat trinco-trinco ara, perquè rendeixi ara…

Que un fitxatge sigui ruinós no es pot dir al cap de dos mesos, perdó. Manel, per l’amor de Déu… Tu ja vas dir que aquest tio era molt dolent, després va fer dos gols, i vas dir que ja no era tan dolent. Jo no sé si aquest tio és bo o és dolent.

Fot uns controls que foten plorar, això és veritat. No sabem si és bo o dolent. El que sabem és que en un partit que requeria de sang fresca la davantera, l’únic tio que tenies a la banqueta per sortir era aquest Pau, i no el treus, i acabes de pagar 30 milions.

Però tu no dius que el problema és l’entrenador i és tan obvi… No és només l’entrenador, perquè tenim un tio, que és director tècnic, i tampoc té la mateixa experiència, com a director tècnic, o menys, de la que tenia Xavi com a entrenador quan va fitxar pel Barça.

Per tant, aquí tenim tot de novatos, un tio que està mig desquitxat de president, i això és el conyo de la Bernat, ara mateix, al Barça. Només com a estructura lògica de l’argument, el fet que tu no puguis dir que Pedri es lesioni encara per una lesió d’una sobreexplotació de fa 3 temporades

No té a veure que la situació del Barça estigui estrictament lligada a 10 anys de gestió anteriors. Sí que ho està estrictament lligada, però tu… I pots prendre a partir d’aquí bones i males decisions. Tampoc em sembla que les decisions que s’estan prenent siguin massa bones. La majoria són curt-placistes

I no estan, diguéssim, tenint els efectes que tu havies previst. És una línia arriscadíssima per part del Barça, i ara, win now, i de moment… És veritat que des que hi ha Xavi al Barça és l’equip que s’ha gastat més diners en fitxatges, a Espanya. Ah, sí? Sí. Que al final la ruïna…

O sigui, que es poden prendre bones i males decisions… des que m’ha negat la porta, és així, però quan ens van dir… Jo dic des que arriba Xavi. No, des de la porta. Des que arriba Xavi. Sí, la porta li fot unes palanques a Xavi, que li fotem un equipàs que ningú esperava.

I estàvem tots en aquesta taula fent-nos palles a dues mans, amb l’Ivan Dosquis i amb la mare que ho va parir tot. Jo no estic segur que l’aficionat del Barça pugui suportar la idea de ser la Fiorentina. Vosaltres ho sabeu, això? No ho podem suportar.

Llavors has de ser curterminista o tancar la paradeta. Però a encertar. I si no encertes et critiquen. Això va així. Sí, clar, em sembla molt bé que es critiquin. És el futbol, el fitxatge de Rafinha. A Toro Passat tots diem que és una puta merda, no vam fitxar.

La porta la pot cagar i la porta pot portar el Barça a la ruïna. Això és una obvietat, pot passar. El que passa és que el risc de la porta és agafar el club… en una situació extremadament límit, i això ho sabem tots.

Però dir que no tens diners per fitxar és mentida, has pogut fitxar. No ho entenc, perquè, a part de les palanques, més o menys ho vaig entendre. Ens van vendre patrimoni del club d’aquesta manera, i llavors aquest estiu ens vam gastar 3 milions, en tot l’estiu.

I a l’hivern ve un tio de 30 milions que no el fas jugar, perquè es veu que tampoc pots jugar 30 minuts seguits. Correcte, perquè es va casar, va estar un mèrit menys relacionat… És que, clar… És difícil. I ara tens tot un… tens tot un… el que envolta la porta,

Que la porta és un tio… ha demostrat que és molt vàlid, que tot el que envolta la porta és menys vàlid que la porta. Jo soc l’únic d’aquí que encara tinc una mica d’esperança, crec. Amb? Amb el fet que cada vegada, històricament,

Que a la porta se li ha dit un tipus de coses, eren mentides, a vegades. En aquest cas, que li marxaven els bons i no sé què no sé quantos, ja se li deia abans de la moció de censura. O sigui, la porta a vegades m’ha sorprès.

Només em queda això, eh? Només em queda això. Jo miro l’organigrama de la directiva i em ve al cap aquells quadros de quan anaves a la consulta d’un metge molt vell, que eren quadros de gossos jugant a pòquer i fumant. M’imagino així. És un magrit? Ceci n’és pas un putero.

Sí, és una qüestió de fe. És de fe i pura… i ja està. Què collons t’agafes, si no? Per sortir del tema aquest, tinc una pregunta… També és veritat que el Barça no s’arregla fent comunicats per Twitter. Això també n’hi ha d’anar a veure el Basté.

Perquè si tu realment creus que aquesta situació és tan límit, tingues els collons a dir… Vaig a posar una altra moció de censura, com fa 4 dies n’he posat una altra. La perdria, creieu? Ara mateix sí que la perdria, una moció de censura. Espera’t a final de temporada, espera’t a final de temporada.

És que tu no pots pretendre ara… Ara ho deia per Víctor Font, que ja sé que a vegades… O sigui, fer una esmena a aquest Barça… sense aportar un projecte esportiu, clar, no pots. I més quan el teu projecte esportiu era Xavi. Sí. En fi…

Imagineu-vos ara que ve un equip, imagineu-vos que ve un equip… amb 80 milions. Araujo, un llocet. I ens diuen Araujo, Pedri o Ter Stegen. A qui vendríeu? Ostres, és molt bona pregunta. Ter Stegen? No, Ter Stegen no. 80 milions. Ter Stegen no. És potser un dels últims jugadors que vendries de…

Jo, l’Amin Yamal, seria l’últim. Però bé, doncs, Araujo o Pedri, 80 milions. Araujo, em sembla que n’hi ha més, d’Araujos, del Margaro. I és la posició que tens més coberta, no? Araujos vendríeu? Sí. No, digues-ho ell, la pregunta la faig jo a tu.

Vendre’t qualsevol d’aquests 3 jugadors vol dir que ja no ets un equip. Però s’han de vendre. Però s’han de vendre. Has de vendre una cosa grossa, aquest estiu. Aquest estiu has de vendre una peça grossa. No és Rafinha, no?, que diuen que s’ha de vendre. Una cosa grossa serà Dijon, Araujo…

Jo veia l’altre dia una portada al Mundo Portivo que deia Amenaza a Arabia i que deien Rafinha, Dijon, Ter Stegen. Amenaza de qué? Amenaza de qué? Hombre, home… Con las barbas de tu vecino a remojar, ¿eh? Quan l’Aràbia amenaza, fa 20 anys que l’Aràbia no amenaça.

L’última pregunta que tinc per fer-vos a la tertúlia, després ja anem a la secció del Manel. M’agrada dir que la meva secció és boníssima. És boníssima, hòstia. No l’he llegit, eh? L’altre dia, contra Getafe, Dijon va marcar el gol 11.000. Hombre, d’on farà aquest gol? De la història… Gràcies per venir.

Ha hagut de venir ell, eh? Ha hagut de venir ell. 60 milions, Dijon? Tu mateix ja sé que sí. ¿Que si tengo o que si quiero? No, que si te’l vens per 60. És que… bueno, ja sabeu la meva opinió. És un grandíssim jugador que no és… Dijon, no. 60 no? No, eh?

Jo voldria recuperar que vam… No, perquè pots treure més. No, perquè… Sí. No sé què és pagar, però, per exemple, el Chelsea què va pagar per Benzo Fernández? El Chelsea? M’ha dit Chelsea. Sembles una persona que ha tingut un accident. L’altre dia… I va fer un forat al Paladar.

A l’Eisvidal Quadres crec que diu el Chelsea, ara. Com va pagar el Chelsea? Tu saps que a l’Eisvidal Quadres li ha quedat… A l’Eisvidal Quadres m’han dit avui que li ha quedat un forat aquí. Llavors, ell pot beure amb canyeta mentre es parla. És l’única persona que pot fer-ho. Pot fumar. Pot fumar.

Pot posar un cigarro aquí… Pot fer una catximba amb ell mateix. Sí. Va, sisplau, nois. Què passa? Ha sigut el règiment d’Iran. El règiment d’Iran. Ha sigut el règiment d’Iran. Mira, jo me’l crec, a l’Alejo. Clar. Ha sigut l’Iran. No, que diuen que quan li va passar, el primer que va pensar…

És el primer que va pensar. Règiment d’Iran. Si ho penses, eh? Bueno… Anem a veure… Anem un moment pels gols. Ha-ha-ha-ha-ha-ha… Un avió de règiment d’Iran. Anem un moment pel… Va! Anem un moment pel gol 11.000 que va fer Dijon. Recordar que el 9.000 i el 10.000 els va fer Messi.

El 9.000 i el 10.000 els va fer Messi. Entremig, no? No, però… Una casualitat. No, però quasi. Però quasi. L’11.000 el va fer Dijon. Vosaltres, dels 11.000 gols oficials… No els he vist tots. No els hem vist tots, eh? Dels que heu vist, clar. Quants creieu que… Perdó.

Que alerta que va sortir que Messi n’havia fet, què, un 10%? Un 16, un 13%. Un 16% de tots els gols de l’història. Un 16% movimentat. Jo crec que n’he vist 3.000. 3.000 els hem vist, no? Home! Segur? Tu n’has vist més. No, no, més n’has vist. Més.

Jo crec que va fer el 6.000… Quants gols fem per temporada? No, no, n’has vist 5.000 o 6.000. No, però això comptant que els he vist absolutament tots… És que els has vist absolutament tots. La pregunta, va, que marxem, si no… No, no marxem. No marxem. La Sotana se queda.

Aquí hi ha dues persones que han pagat una entrada. Que ens marxa el temps. Amb quin gol vosaltres us quedeu, dels 11.000? Per maco, per decisiu, per important, per tal, per qual… Començo jo, si us sembla. Sí, home, i tant. Tinc sempre marcat molt a la meva retina el gol de Ronaldo

Contra el València, que passa entre mig de dos jugadors… pràcticament com un paper de fumàquecs, que pràcticament no hi ha… Xocant entre ells, no? Xocant entre ells, i llavors, contra Zubizarreta… Que la toca. Que la toca una mica, defineix,

I això era un hat-trick per remuntar un partit que teníem perdut al Camp Nou. Per mi és el gol que més m’agrada. Passa un autèntic obús, allà. És increïble. És increïble. Magí. El que més… O sigui, per mi, el que ajunta més coses que m’agraden i m’emocionen…

És el de Messi, la final del Mundial de Clubs contra Estudiantes. Amb el pit? Que marca amb el pit… Amb escut. O sigui, marca a l’escut un partit escarós, superheroi, cap al final del partit, i llavors li mires la cara a ell, i la mandíbula li surt així perquè està en èxtasi.

Contra un equip argentí, que això ja és fantàstic. És el nostre primer… Narrativament és increïble. Que guapo serà sense ulleres, eh? T’hauries de posar l’antilla. Joan, ets un autèntic expert en fer coses que a tu et semblen un elogi… i són una putada, perquè se’ls ha de posar a les ulleres.

És un elogi 100%, 360. 360. Joan, el teu gol… El gol més maco que jo recordo de l’era moderna del Barça és el primer gol del Messi. Molt important. El 2004… 5, 5, em sembla. 2005. Ronaldinho es pixa, crec que són dos tios de l’Albacete, es planta a la frontal de la gran,

L’Albacete té una línia molt rara muntada allà. És l’Albacete. I el Messi, que podria estar fora de joc en aquell moment, li acaben d’anul·lar un gol igual. És que l’he revisitat, aquest gol, i ara amb el Barça no sé… Crec que has vist el del Ford. No, que he vist el del gol.

I aquest per què? Perquè és el més maco. És el més maco perquè hi ha un punt allà… Saps per què és el més maco? Perquè representa l’abundància d’aquella època, que tenies un crac i ja veies que en venia un altre, i encara no t’havies acabat el crac que tenies,

I ja n’estava entrant un altre, i allò era l’abundància, era la… Ah! Això és el que a tu t’agrada, quan vas a sopar i estàs menjant molt bé, veus que et portin el següent plat i està pensant ja en el segon mentre disfrutes del primer. Buffet lliure, d’aquest.

Es van donar el testimoni, no?, de la cosa. Es van passar el testimoni. Això em va ser preciós. Per on el teniu, precisament? Per especial, realment n’hi ha molts. L’he triat perquè me’n recordo molt d’aquest gol, que és un partit que perdem… No, el partit contra el Chelsea està enfotrit.

Jo crec que també és el 2005, perquè l’any següent guanyem la Champions, però aquell any ens eliminen el Chelsea. És un pal de golf. La pilota fa una paraula estranyíssima, i és un gol molt estrany. No he vist un gol semblant. A peu parat. Amaga, amaga, amaga…

És punxot, punxot. Crec que no és punxot, punxot. El punxot és futbol sala. No és punxot perquè fa una mica d’efecte, però és molt semblant a un punxot. Si no és punxot és un empeny així recte. Jo crec que és punxot. És un gol molt especial, realment.

Ens dieu la vostra, que la gent ens ho fiqui al YouTube, als comentaris, perquè ens ho llegim tots. Quina és la vostra…? Ara hi havia mosquita. Hi ha mosquita. Ja és època, eh? La gent farà un ex de… Quanta estona estaràs netejant televisió? Si portes mitja hora, tio! M’ha donat plaer.

Tens aquí un casc de soldador? És una manera, també, de tenir les mans ocupades. Sí. Escolta, va… Mira, sembla que va recuant. Tanquem… Tanquem la tertúlia i anem directament a la secció de Manel Vidal. Van riu! Van dormint, aquí, eh? Van dormint, cago’n Déu! Estàs avorxesat, hòstia.

Hòstia, el que devia estar pensant l’Enric… Estava pensant… Estava pensant en megahertzis. Manel, què? Informa Vidal. Informa Vidal, periodisme des del sofà. Des del sopar. Des del sopar, sí. En tot cas, a Informa Vidal hem tingut accés, ho hem avançat, no sé si ho hem avançat,

A algunes gravacions del bar de la Lliga. No sé si sabeu que fa unes setmanes els van filtrar alguns àudios de partits a Gijantes, un programa germà, i ara ens ha tocat a nosaltres. Tenim gravacions inèdites de la sala del bar,

Que, per cert, es diu Bor, que és una cosa que fa bastanta gràcia, hi ha una cosa que es diu bar i una altra que es diu Bor, a mi em fa gràcia. Són gravacions de dos partits, concretament, d’aquest cap de setmana, la passada jornada, el València-Madrid de dissabte, polèmic, i l’Atlético Bilbao-Barça…

L’Atlètic de Bilbao. L’Atlètic de Bilbao-Barça d’ahir diumenge. A la sala del Bor, no sé si ho sabeu, hi ha 3 membres. Hi ha l’àrbitre assistent de vídeo principal, el bar és vídeo assistant i una R, referee. És un assistent de vídeo, d’àrbitre vídeo assistent.

I aquí hi ha aquest, que és el principal, un assistent… i un operador de repeticions. Nosaltres tenim les gravacions de l’assistent principal, que és el que parla directament amb l’àrbitre. Igual que el que hi ha abans. Sentirem primer les gravacions del partit més polèmic d’aquesta jornada, el València 2-Madrid 2.

No n’hem parlat, però se n’ha parlat molt. No hem tingut temps. No hem tingut temps i no passa res. Però va ser polèmic, sobretot, com ja sabeu, per la jugada final on l’àrbitre, Jesús Gilmanzano, no gaire sospitós d’anar en contra del Madrid, que anava amb totes les seves llaveres,

Xiula al final del partit, just al moment en què hi ha una centrada, i abans que Beningam remati de cap el que hauria estat el 2-3 del Madrid. L’àrbitre assistent del VAR del València-Madrid era José Antonio Venga-Señore, que és un àrbitre retirat. Normalment, l’àrbitre, aquest assistent principal,

És o un àrbitre que és àrbitre ara o un que està retirat. És un senyor que és… Fernández Estrada, que el vam tenir aquí, havia estat aquest tipus, havia interpretat aquest paper. És un àrbitre assistent que, ja ho veureu, té tendència a intervenir sovint molt per l’orellera a l’àrbitre, ara ho veurem.

Per exemple, la seva primera intervenció va ser al minut 7, quan es va dirigir així a Gil Manzano. Jesús, bien pitao ahí, no te digo yo que no, pero a ser un lance del juego potencialmente prudente, yo te recomiendo ahí un apercibimiento un poco más contundente.

Jesús, va tu al 17 del València, el Jari Sués, y lo coges tú por la peixera y le dices, te voy a arrancar todo los huesos, te los voy a poner, pero te los voy a montar de forma errónea y te vas a bailar la macarena, ¿vale, Jesús?

Ese es el tono, pero bien pitao ahí, Jesús. Al cap d’una estona, al minut 23 de la primera part, José Antonio, venga, señores, va a tornar a dirigir-se a Gil Manzano. Jesús, aquí otra vez José Antonio, venga, señores, del Colegio Cántabro, que yo soy de Jerez de la Frontera,

Ya lo sabéis, pero el titulín me lo saqué en Santander. Te iba a comentar lo siguiente, Jesús, en la acción anterior, la del 18 de Madrid, Xumení, esa era una acción muy dudosa, Jesús, pero en mi opinión es la siguiente. Con el reglamento en la mano no se puede pitar penalti.

Porque el Xumení tendría el reglamento en la mano y entonces no podría empatar el valor. Es un chiste de árbitro, Jesús, no sé si tú me entiendes, hay que ponerle un poco de sentido al humor, que es la sal de la vida, Jesús, la sal. De fet, és un acudit d’Enrique Ballester, històric,

Però, José Antonio, venga, señores, a la pròpia. Al minut 57, ja som a la segona part, José Antonio, venga, señores, torna a intervenir. Jesús, que llevo un rato ahí que estás surfeando el partido, que da gusto de verte de verdad, parece que untermantequilla en una rematada de pan,

Con el espíritu del furror que me gusta a mí, solo me parece a mí que te falta un poco de apercibimiento contundente, por ejemplo, conoce al minisio ese, que hace lo bravo Ergol, como un black painter, un pintor negro, y le dice, tú, enano mierda,

Te voy a tirar la llave de tu casa encima del frigorífico y te va a quedar en la calle, porque no vas a llegar a alcanzarla en ningún momento. Así saben quién manda aquí, ¿sabes, Jesús? Pero lo que yo te quería preguntar, Jesús, sin hombre de lucro,

Es lo siguiente, ¿tú sabes por qué los tres que estábamos aquí vamos disfrazados con el uniforme de álbidro, de arriba abajo, si estamos en el Cuartucha de la Cova de la Rosa? Porque yo llevo aquí una Adidas Predator, que suena clac-clac, y aquí todo parqué, Jesús, lo entiendo,

Porque ella como taco, si está muy parqué. El senyor José Antonio Pérez Vengas va parlar amb Gil Manzano moltes més vegades durant el partit, és un assistent molt intervencionista, però l’última intervenció remarcable que ens ha arribat a Informe Vidal és la del final de tot el partit, recordem l’acció.

Gil Manzano xiula just abans que Bellingham marqui de cap. ¿Qué coño ha hecho Jesús? ¿Tú sabes cómo se va a poner Florentino Pérez ahora, que no va a desenredar la cadena del ADN manualmente a todo, Jesús? Armacántaro, ¿tú sabes lo que es el ácido desoxirubrocleico desenredado,

Que no vas a ver ni cómo te llama, que te va a tener que ir a vivir a una isla del Pacífico y a ponerle todo a la cara de José Luis Árbalo para ponerte la cirugía tética para que esa gente no te cruje, Jesús? Cortamos conexión desde la sala del Port.

Aquestes són les gravacions que ens ha arribat del València a Madrid. Ara, si us sembla, passem a les gravacions del VAR, que ens han arribat de l’Atlètic de Bilbao-Barça d’ahir diumenge. En aquest cas, l’àrbitre principal era Alejandro Hernández Hernández. I, curiosament, l’àrbitre assistent del VAR…

També es deia igual, de primer cognom i de segon, perquè es deia Luis María Juegen-Juegen. Veureu que és un perfil una mica diferent de José Antonio Vengasenore, però també és bastant intervencionista, tenim bastantes gravacions. La primera intervenció va ser al minut 12 de partit. Buenas noches, Alejandro, aquí el colegiado Luis María Juegen-Juegen,

Colegio murciano. Buen partido de momento, controlado todo bien, sin ningún problema, sancionando infracciones, castigando acciones temerarias. Felicidades, Alejandro. Ya verás que a mí me gusta bastante el defuerzo positivo. Mi terapeuta dice que el defuerzo positivo es importantísimo. Bueno, porque he estado en situación emocional bastante pecada, últimamente, concretamente, los últimos 17 años,

Desde que me divorcié. Te dejo que arbitres, Alejandro, pero cualquier cosa que necesites me tienes aquí contigo, ¿vale, Alejandro? El partit va continuar amb normalitat i, de fet, recordareu, l’arbitre Hernández no va haver d’anar al bar a consultar res, però Luis María Juegen-Juegen tenia coses a dir.

Alejandro, déjame que te diga que bien se desenvuelves con los chicos. Se te ve con mucha mano izquierda, se te nota que te gusta estar con gente joven. A mí también me gusta, pero me quitaron la custodia de mis dos hijos, el Perluisi y el Joaquín,

Que les puse los nombres por colina y por Ramos Marcos, pero te decía que perdí la custodia de Perluisi y de Joaquín, y ahora me siento bastante solo, hoy seré un kebab frío de 6 días a la semana, porque me gusta. Pero yo creo que eso es un base

Y que lo que no te mata te hace más fuerte, hasta que te matas. No lo sé, Alejandro. ¿Alejandro? Alejandro, Hernández va intentar no perdre la concentración del partit, que estava jugant un partit molt intens, però les intervencions de Luis María Juegen-Juegen eren cada vegada més freqüents.

Alejandro, qué desgracia las sesiones de Frenk y de Perli. Cuando vayas a vestuarios les das de fuerzo positivo, ¿vale? Les das un abrazo y un beso y ves que están con la actitud receptiva. Hay que ser personas ante todo, Alejandro. A mí me hubiera ido muy bien que me llamaras cuando me divorcié,

Por cierto, pero tampoco soy rencorroso. He conseguido trabajarme esta parte y estar en paz con todo el mundo. Lo he hecho a través de constelaciones familiares y, sobre todo, la terapia Gestalt. Lo que te decía, le das un beso al Perli, al Frenk, y si los ves con la actitud muy receptiva,

Pues a lo mejor le metes un dedito en el culo, ¿vale? No, media falange, sin apretar. Son dos jugadores que me encantan, no lo digo en el sentido sexual, pero un poco sí que lo digo en el sentido sexual, también. I, finalment, l’última gravació… va ser al minut 67,

Quan Luis María Juegen-Juegen ja s’havia oblidat completament del partit. Una cosa, Alejandro, ahora que el partido ya no tiene ninguna trascendencia, ¿tú sabes por qué me dejó la Marisa? Corre el rumor, ahí dice… que me pilló la Marisa en nuestra cama con un joven alto cargo de la Federación

Y que yo iba disfrazado de colegiala, pero con los testículos por fuera del disfraz, que parecían dos bolsas de té… Pero es totalmente falso eso, ¿eh, Alejandro? Porque el disfraz era de Mafalda, que es mi cómico favorito. Yo me lo me escondo, ¿eh, Alejandro? Yo me acepto. ¿Tú te aceptas, Alejandro? ¿Alejandro?

La sotana no seria possible sense els seus macenes. Fes-te’n a patreon.com barra la sotana. ¡Andreu! La seccióóóó… Mira, Magí, avui parlaràs de lesions, metges… Sí, hi ha moltes lesions, és el tema que estem parlant nosaltres, està parlant tothom, també. A veure, he aconseguit una cosa, Andreu, que no té…

Avui hi ha exclusives, no? Avui hi ha moltes exclusives. Què has aconseguit? He aconseguit el… O sigui, hi ha una carpeteta, on, impress, perquè allà es fa tot impress, el Barça guarda totes les partes mèdiques. Hòstia! Els partes metges. Els partes metges, correcte, de tots. Sí, la vaig aconseguir…

Jo, quan m’avorreixo una mica, que passa… Sovint. Sovint. Jo vaig a la ciutat esportiva, i l’altre dia vaig veure el doctor Ricard Pruna dins del cotxe, com a armaletal, saps?, que cada matí es fot una pistola aquí… I dispara, però amb el que regalau avui,

Només per sentir el moment aquest de què passaria si la palmo ara, doncs hi estava, el doctor Ricard Pruna, amb un R11, un cotxe molt antic, un deportiu molt bé… Un deportiu, R11? Res diu que em van malament les coses com un deportiu. T’ha anat bé en un moment, i ara…

I llavors a la guantera tenia això, jo em vaig escolar, vaig obrir la porta… I tenia la carpeta aquesta? Tenia la carpeta aquesta. I què vas trobar? Molts informes, d’acord? Tu em vas dient, no només de jugadors que estan lesionats, jugadors que no sabíem que estaven lesionats. Jo vaig llegint altres coses, avui.

Tu em vas dient el nom i jo vaig llegint el part de metge. Comencem? De Jong. Nom complet del pacient, Don Francisco de Juan, i perera. Diagnòstic, pateix un esguinç del lligament lateral extern… del turmell dret. Els serveis metges valoren positivament aquesta lesió,

Ja que és el primer cop que el jugador ha aconseguit fixar… la seva posició. El període de recuperació és d’entre 3 i 4 setmanes. Durant aquest temps, De Jong cobrarà un màxim de 2.614 euros al mes, perquè s’acollirà al conveni de transportistes. No sé si us havia dit això, però…

Gavi. Nom complet del pacient. Don Pablo Gaviria Gavi, Terreviento. Diagnòstic, l’actitud del pacient dificulta el diagnòstic, ja que cada vegada que un metge se li acosta… per realitzar-li una exploració, el pacient esclama, eh, que toques, Terreviento, li fot un cop de cap i el mata. Ha matat 3 metges. Hòstia puta. Després d’adormir-lo,

Disparant-li un dar paralitzant per rinocerons amb una cervetana, els serveis metges van confirmar la pitjor de les sospites. Pateix una lesió greu molt estesa entre els nostres, coneguda com a Espanya. En aquest cas, Espanya, que es pot manifestar de diferents maneres, s’ha manifestat en forma de trencament del lligament creuat.

Nota de serveis metges. Demanar més informació, trucant al major expert mundial… en matèria de lligaments creuats, el doctor Joel Díaz. Pedri. No, no, no. Ho posa en el parquet. Pedri. Nom complet, Pedro González López Martínez Fernández Gutiérrez, Rodríguez Pérez Sánchez i Miguel Àñez.

Un altre pacient, tot i que hi ha gent que ho nega, afectat d’Espanya. En el seu cas, Espanya s’ha manifestat… en forma de lesió al recte femoral de la cuixa de la cama dreta i de tenir els ulls molt junts. Pedri. I molt junts i molt enfonsats, eh?

I llargs, una cosa… Un desastre, un desastre. Que tornin a crear el jugador malpensat, ja està. Quan se li ha comunicat que patia una lesió del recte, el pacient s’ha quedat molt preocupat i, cito textualment, nunca he probado el póper ni lo volveré a hacer, malgrat els esforços dels serveis metges.

Ha estat impossible fer-li entendre que la lesió no tenia res a veure amb el fet d’introduir-se objectes, persones o hortalisses per l’anus, i que una miqueta d’anar al play no et fa homosexual. No. I que fins i tot, si ho fos, ser homosexual no és pas dolent.

De fet, és fins i tot millor que ser heterosexual… per deixar de ser molt home per atrevir-te a follar amb un altre home. Jo, per exemple, no ho faig, per tant, potser soc maricón, per no atrevir-me a follar amb homes. T’hi dono voltes, eh? És la paradoxa. T’hi dono voltes.

No és gens homòfob, el que ha dit. Ho pot semblar… Ho sembla, però és el que és. En veure Pedri plorant a la consulta, el seu amic Gavi s’ha acostat al doctor i li ha dit… I l’ha fotut un cop de cap i l’ha matat. Vitor Roque. Nom complet, veja-ho saber.

No, ja no. No té cap molèstia física. Psicològicament, Vitor Roque es troba afectat… pel síndrome del conill que creu a la carretera. Es troba completament alluernat pels focos del Barça, paralitzat per l’atenció, i només és capaç de repetir el número de telèfon de la seva mare. Sospita que no sap llegir.

Ho dissimula bé. Podria ser que no sap llegir. La menja mal? En principi, cap lesió preocupant, tot i que estiguem alerta perquè porta tot l’any jugant amb molèsties. En concret, la seva molèstia es diu Jules Condé. Des dels serveis metges hi ha la sensació que el francès ha vingut a retirar-se al Barça.

I ja sabeu què passa amb els francesos que venen a jubilar-se a Catalunya, que moren ofegats a la costa Brava. Ferran Torres. Nom complet del pacient. Ferran, mentalidade de tiburón encerrado en el cuerpo de una sardina. Torres. Diagnòstic, lesió al bíceps femoral de la cuixa dreta, amb total seguretat,

Provocada a causa de creure’s millor jugador del que és per culpa de consumir massa vídeos de llados fitness. Quants vídeos són massa de llados fitness? Un vídeo. Un vídeo. Un vídeo sobre exposició a llados fitness. Però què és, ella, com…? Llados. És aquell tatuatge. Als serveis metges li han hagut de recordar

Que no recomana el tractament que estava seguint fins ara, totalment automedicat, de Ferran Torres, que consistia en fer peses i després arrencar-se de la samarreta i cridar, soc una fàquing bèstia! I fotre un cop de puny molt tòxic a la paret. Són amics de veritat, eh? Sí? Sí, sí, sí.

Lewandowski. Nom complet del pacient. Influencer i exkarateka, Anna Lewandowska. Això és… Diagnòstic, s’ha de reconèixer… que es troba en un estat de forma excepcional, per tenir 194 anys. Només s’ha observat una petita lesió, que són callos als dits de la mà esquerra, i una exploració exhaustiva dels serveis metges

Ha revelat que són conseqüència de tocar Volare nel blu di pinto di blu, amb la guitarra, cada nit a una platja de Sitges. És un jugador que necessita descans perquè es passa les nits cantant al voltant d’una foguera, menjant peiota i rodejat de hippies, i, perdó per la redundància, amb pares rics.

Alejandro Valde. Nom del pacient, Alejandro Valde. Té calmes. Té calmes. Diagnòstic, trencament del bíceps femoral de la cuixa dreta, produït per unes molèsties que ha arrossegat des del principi de Lliga. No és l’únic que ha arrossegat aquesta temporada, perquè s’ha passat la temporada arrossegant els collons pel camp.

És veritat, perquè té 19 anys i ja es creu que és el puto que fuma. Ronald Araujo. Nom complet del pacient. Ronald Federico Araujo de Silva, àlies El Pasapiedres. M’agrada molt. És El Pasapiedres. Diagnòstic. Després d’observar alguns problemes a la sortida de pilotes, se li ha realitzat una explosió superficial

I l’examen ha revelat… Andreu, la ciència ha revelat que té una cama de fusta. Per això passa a les pilotes així. Dos recomanacions de tractaments alternatius. Opció 1, posar-se un pegat a l’ull, fer un safariante i treballar al barco pirata. Aquest és un tractament que pot tenir Ronald Araujo.

Opció 2, creure’s un il·luminat, escriure una sèrie de nens amb càncer i anar de convidat al programa de Ricard Ostrí. Com riu? Ah! Llepo la cara dels morts. Ah! És increïble. Menjo formigues. Ah! Marc Guiu. No figura al Parti Mèdic per qüestions físiques.

Així tot i n’hi ha prou amb un breu examen visual per concloure que pateix la malaltia coneguda com a el mal del famoso. S’està tornant completament boig, segurament a causa d’una pujada molt brusca de followers d’Instagram. Quan ets molt jove et… És com una onada. Popularitat a la cara.

A mi m’ho ha passat, també. Llavors, què ha fet? S’ha arrepat els laterals de la closca al cervell, s’ha tanyit el cabell de ros, ha fet un patrocini de Puma, Amne i Marc Júnior. En sèrio? I, per tant, ja només li queden el súton i violar. Següent. Ai, calla, home, Magí. Sergi Roberto.

Lleuger d’olor als genolls, probablement provocat… per haver estat massa estona caminant durant una manifestació contra l’impost de successions. Té pinta de senyor que es manifesta contra l’impost de successions. Marcos Alonso. En nom del pacient, Don Marcos Alonso Mendoza, alias El Need for Speed, o El Torero Brum Brum, o El Trompeta.

Perquè cada vegada que el paren per fer-li un control d’alcoholèmia, agafa l’alcoholímetre i fa… I li posa una trompeteta. Diagnòstic, intervingut per problemes d’esquena… a causa d’una lesió que els metges anomenen tenir més anys que el fòssil d’un triceratops. Se li recomana fer vida normal, és a dir, que vagi als toros,

En el seu cas. És a dir, tractament conservador. Observacions. La mala notícia és que no tornarà a jugar fins als mitjans de març. La bona, també, i que amb aquesta lesió no pot conduir. Clar, tots salvats. Acabem, Xavi Hernández. Egnòs Hernández. Egnòs. Diagnòstic, com en aquella pel·li de cineficció de la Blaxplotation,

Que sempre dius que t’agrada molt, Andreu, es tracta d’un organisme al qual li han cosit un altre cap. O sigui, Xavi té un altre cap, és el del seu germà. El problema és que aquí els dos caps no són antagonistes, sinó que són exactament igual d’incapacitats i a sobre es donen la raó.

Fem això, fem això. Som un geni, hòstia, som un geni. Som una mica Dupont i Dupont, també. Exacte, és una mica això. El que passa també, pateix deliris, que li fan parlar sol a la càmera, segons els serveis metges, això és perquè un dels caps estaria afectat d’una mena de fong,

Que és una mena de simbionte, que s’ha enganxat al seu cervell i s’alimenta d’ells. I es diu, no em vull equivocar, el nom tècnic és Fanz Xavi Miguelcu. És un fong que té el cap. És un fong que diu Fanz Xavi Miguelcu. I fins aquí, Déu-n’hi-do, eh?, el parte.

Déu-n’hi-do, el parte és llarg. No sabia que l’entrenador també… És un empleat del club. És una revisió metge. Si Xavi és lesió en un entrenament, la tenen els… És in itinere? És in itinere. És in trabaje. És in trabaje, directament. Això sí. Deixem l’apartat mèdic i passem a la secció de Joel Díaz.

Si el Messi, pel que fos, t’oferís donar-te suport públic… en aquesta campanya, tu l’aprofitaries? La sotana, la ràdio en directe que t’entra pel recte. Tinc restes de micròfon a la cara? No, no, estàs bé. Joel Díaz, només tu podies fer aquesta pregunta. Hi ha molt poca estona, hi ha molt poca estona…

El que et volia preguntar, Andreu, hi ha una mica d’espai per la poesia, encara, a la sotana? Jo crec que li podem obrir la porta. A la societat. Li podem obrir la porta? No ho sé. Jo et diré la veritat, jo avui anava a fer el titular entradeta,

Que estic fins a la polla, eh?, la merda de la secció aquesta, però llavors he pensat, deixa’m fer això… de tant en tant una cosa més d’autor i tal, però no sabia què fer. Llavors he pensat, dic, intenta plasmar una mica… el que jo sento ara mateix amb el Barça, Manuel Alí,

Una mica ho estem fent tots, perquè ens estem obrint una mica en canal, aquesta temporada, una mica també per falta de… de ganes de parlar de la… de, diguéssim, del dia a dia del club, llavors t’eleves una mica i et veus a tu mateix.

Et dissocies i et veus a tu mateix veient el Barça. I a on ens vols portar? Mira, jo… el Barça està en una situació molt complicada, jo també, llavors, ens estem trobant dos grans entitats catalanes… en situacions complicades i és molt difícil d’explicar, i llavors he recorregut a la poesia,

Perquè a vegades la poesia sí que té aquest punt que pots dir… L’expresses molt millor. La poesia, diguem-ho clar, pots dir tonteries, però sota l’excusa que és poesia. I això sempre et dona aquesta mica de llibertat, no?, creativa, llavors portes poesia. Si et queda malament, és poesia. És art.

He escrit un poema… Un poema has escrit? Un poema que no és humorístic, vull dir, si us enrieu, espereu-vos, perquè jo m’he… T’has buidat. M’he buidat i és possible que em trenqui. També, llegint-lo, és un poema que… No és humor, eh? Va en sèrio, tot això. Sí que és humor, sí.

Bueno, és humor perquè soc jo fent un poema. O sigui, la premissa és humorística. El poema es titula Barça-Escarlata, no? Escarlata és un… És un color. És un color que és el color del crepuscle, no? El color de la… De la Golden Hour. No, és després de la Golden Hour, l’Escarlata.

És aquell atronjat, aquell vermellós… És un atronjat quasi vermellós. Sí, és un atronjat vermellós. Apocalíptic, és un color molt apocalíptic. Llavors, amb l’Enric hem triat una música… Què és, això? Tot teu, va. Fot-li, eh?, fot-li, que això ha de tenir molta potència emocional. Cel-Escarlata, trista serenata. No queda plata, molles de xapata.

Passa una rata, parlant de big data. Barça, Barça, Barça. Abans Perdiu i ara Garça. Volant sota Cala Marça. És impossible enlairar-se. A Cala Marça. Pfff… Tormenta perfecta. No hi ha cops d’efecte. Ens perden respecte, en efecte. Li perdem efecte? Correcte. On és l’arquitecte? I el fill predilecte? Només hi ha un projecte.

La ràdio indirecta que t’entra pel recte i et manté erecte durant el trajecte. A la llotja, la cram-buf! A la banqueta, un nap-buf! A la gespa, tot és bluf! I a la grada, tot és uf! I a tot arreu, se sent uf! Un imminent pata-pluf! La porta? Quin? El d’ara? No. M’importa? Sí.

Com abans? No. Xavi? Quin? El d’ara? No. Que marxi? Sí. Però ara? No. Principi de Peter en potes. Príncep de Terres Ignotes. Terrassa d’Oja, sense escales, guanyar a Panoja i jugar a pales. Barça? Què? Em fas mal? Passa de mi, subnormal. Ho veieu? És el club el que m’escup.

Com a l’Arrufat, la cup. Jo vull formar part del grup, però sense passar pel tub. Ni que em facin fer bup-bup, bup-bup, bup-bup. Ja està, eh? Avanguarda! Avanguarda! La ciutadania, més enllà de l’esport, només hi ha futbol. Un altre cop. Un altre cop. S’ha tornat a fer avanguarda. Lloar, sou… Lloar, sou paixos.

Era una mica París-Texas més pací. La cançó estava guapa, eh? Tens el micro aquí, perdona. La cançó estava guapa, eh? Està guapa, va. Escolta, Enric, avui deixa’m fer les dues rondes guapes. Avui faig les dues rondes… Perquè avui he fet dues rondes, avui estava… Estaves inspirat. Treballador.

Recordem que el Magí i el Manel tenen 11 punts, en el gran joc de les portades, i el Joel va amb 10 punts. Avui es pot col·locar líder perquè hi ha dues rondes. Ah, mira, té possessió per posar-se per davant. Hi ha opcions. Qui comença?

Jo les he enumerat de l’1 al 6, i llavors vosaltres ja trieu la vostra. Jo no he començat mai. Doncs mira, Joel, de l’1 al 6. Ara les fotré al Magí. Has de triar. No, has de triar el número 1. Si porto falla en 3 setmanes. La 1? La 1.

Ahir es va disputar la primera cursa del Mundial de Fórmula 1, i com en l’anterior, que va aconseguir 19 victòries… Verstappen. Max Verstappen va tornar a guanyar. El diari marca, titulat, Max de lo mismo. Max de lo mismo… No, perquè el marca deu estar amb el rotllo de Carlos Sainz, allà… Mentida.

Carlos Sainz va fer tercer. Sí. Marxa de Ferrari, no? Amb el Cabalino Rampantes. Què dius? Fals o verdadero? El pilot número 1 de l’escolaria… Escolaria. En Toni Leclerc. Però que han fitxat Hamilton per la següent temporada. Un moment molt complicat, perquè ja sap que la temporada…

Max de lo mismo, no hi vas. No s’ha produït, aquest titular. Pots sumar 11 punts. Sí, sisplau. Pots atrapar la classificació als teus companys. Allà vas. Hi ha la de la 1. Hi ha la de les 2. Correcte! ¡Vamos! Fals. Fals. Magí Garcia. Aquesta secció serveix per descobrir

Que hi ha penya que està fent titulars a punta pala de puta… Hi ha com un submón de gent que… Aquest era fals. Magí, 2, 3, 4, 5, 6. Eh… 4. 4. Els vuitens de final de la Champions del 2020 ens van oferir un Madrid-Manchester City.

A la nada, els anglesos van guanyar per 1 a 2 al Bernabéu, i van deixar l’eliminatòria quasi sentenciada. Mundo Portivo va titular Felicity. Felicity? Felicity. Tens un pis al meu cap. Renfri… Tots empatats a 11. No m’ho crec, no m’ho crec. No hi vas. No hi vaig. Aquí no vas. Felicity.

Mundo Portivo. 2020. No hi vaig. No! Oh! Ja t’he empatat. Ja t’he empatat. Ja ha empatat el jugador del Magí. Manel, entre la 8 i la 4, la 6. A finals de l’any 2023, Xavi, en roda de premsa, va tornar a dir que el Barça encara estava en construcció,

Tot i que portava ja dos anys al càrrec. El diari Marca va titular La Sagrada Xavília sigue en construcción. No. Home, per favor. La Sagrada Xavília? No, és possible que sí. No, home, no, com ha de ser? Possible que sí. Aquestes coses sempre… Jo dic que no. Fals? Sí. No! Perdona, Manel, però…

Estem empatats. Empatats. A 11. En sèrio? Sí. La Sagrada Xavília sigue en construcció. La conclusió és que, si no, no fallaríem junts. La Sagrada Xavília… Hi havia un terme, la xavineta, acunyat… La Sagrada Xavília sigue en construcció. Ah, no, també pots dir que estàs construint… De moment, perquè tenim 11 punts cadascun…

Ojo, el rojo vivíssim, eh? Està això ara mateix, que la gent està fins i tot nerviosa a casa seva, més que amb eufòria, segur. Quins números queden? Queden el 2, el 3 i el 5. Jo vull el 5. Tu vols el 5? Sí, perquè m’agrada.

A principi d’any, el Rayo Vallecano guanyava el Getafe per 0-2… amb dos gols de Camello. Se adelanta a los Reyes. El 2, el 3, el 3, el 3, el 5. Quina puta… Què dius? Vas o no vas? Se adelanta a los Reyes. Camello. Crec que és correcte. Quin diari? Marca.

Se adelanta a los Reyes. Camello se adelanta a los Reyes. Puc mirar, sí? No, no pots mirar res. Aquest partit va existir en aquella data? No, truca a algú. Truca al redactor. Vinga, va, correcte. Això va passar? És verídic. Això, el Marc, va passar? Veritable, versemblant.

I vas? Sí. I vols anar-hi? Per favor. Vas cap dins? Va. I és correcte! Toma, toma, toma. Mare de Déu. Molt de pressa, un colló, xaval. És més fàcil. Això sí que ja… A mi no m’ho podeu dir res, eh? 12 punts al Joel, que es col·loca primer. Oh-ho-ho!

Ningú serà bon duro. Fa molt? La 2 o la 3, Magí? La 5 l’ha dita ja el Joel. Dona-me-la, eh? Ah, no es pot triar? La 2 o la 3? La 3. Ahir va haver el derbi de Manchester

I va caure dels de Guardiola per 3 a 1, tot i que va començar perdent. El Manchester City van guanyar amb dos gols i un partit espectacular va ser el millor del partit. Aquesta victòria fa que el Manchester City torni a ser ferm candidat al títol després d’uns partits dubitatius.

El Daily Mail ha titulat Feel Better. Feel Better. Feel, escrit… De Phil Foden. De Phil Foden. El Daily Mail és un rotatiu que també és tabloide, perquè… Són les dues coses. Feel Better, que és P-H-I-L-Better. És un tabloide rotatiu. Què fas? Espera’t, que està traient alguna cosa de… Què estàs traient?

Ah, fa que no creu. Ah, fa que no creu. Feel Better. Que ara hi vaig? Creu, no hi vaig, eh? Vale. Feel Better. Patapum, mai ningú havia tirat així. És correcte. Això ha passat. El Daily Mail ha titulat Feel Better. No! Oh! Toma! Toma! Oh! Si els 10 de les preguntes són normals.

Si els 10 dels Jocs de Paraules no volen que guanyi… Manel, et queda la 2. Això és així. La temporada passada Salma Paralluelo va tenir molèsties a la cadera que li van impedir jugar amb normalitat durant l’últim tram de temporada. En la prèvia d’un partit de Lliga, Jonathan Giraldez va dir…

Que Salma Paralluelo no jugaria per tal d’estar a punt per les semifinals de Champions. Perdó, Salma Paralluelo o algo. La temporada passada Salma Paralluelo va tenir molèsties… Com ho has vist, tio? És que realment m’havia perdut. Perdó. La temporada passada Salma Paralluelo va tenir molèsties…

A la cadera que li van impedir jugar amb normalitat… Durant l’últim tram de temporada. En la prèvia d’un partit de Lliga, Jonathan Giraldez va dir… que Salma Paralluelo no jugaria per tal d’estar a punt… per les semifinals de la Champions que jugaven al cap de 5 dies.

Mundoportivo va titular Salma descansa en Liga, Paralluelo jugar en Champions. Andreu! Andreu! Has dit el mateix abans i era cert. Com era la d’abans, la d’abans era increïble, també. La d’abans era la Sagrada Xavília. La Sagrada Xavília és igual de forçada que… Paralluelo no hi vaig. No hi vaig.

On te’n vas, Joel? A casa meva, ja. Estàs marxant. És increïble. Què està passant? Estàs recollint. A mi el programa és increïble. Com estàs recollint? És espectacular. És algú realment espectacular. Veritat o fals? Jo no hi vaig, perquè no hi puc anar. Clar que no hi vas, tio.

Serà veritat, però jo no hi vaig. No serà veritat. Mundoportivo. No, home, no. Que n’he pogut anar. Toca’m el dit. Correcte! Molt bé. Escolta, això… Farorillo rojo. Farorillo mierda. Manel i Joel amb 12 punts. Magí García, que ha sigut… Farorillo mierda, no. No, Farorillo… Fins aquí, eh? Fins a un punt. Podem arribar…

He de suportar moltes coses, en aquest programa. Farorillo mierda. Home, per favor. Que tenim família. Tenim una família. Perdona’m, Magí. Farorillo mierda. Després vas pel carrer, eh? Farorillo mierda. Si heu arribat fins aquí, torno a recordar que compreu les entrades d’Olesa. Ja no en queden, gairebé. Manel Vidal, moltíssimes gràcies per venir.

Un plaer. Un autèntic plaer. Magí García, gràcies per venir. Tot això és gràcies a l’Enric Uzoia. I han vingut dos espectadors, avui. Moltíssimes gràcies. A les altres sis persones que us heu apuntat a l’Evenbrite… i al final no heu vingut, que us follin. Perquè aquestes sis places haurien pogut estar ocupades…

Per altra gent. Per nens discapacitats. No, per què? A partir d’ara, si reserveu plaça per venir en directe a l’estudi… i al final no veniu, us donarem de baixa d’alguna cosa. I serà molt cruel, el que farem. Del Patre, no, perquè no ens convé. Però algun efecte secundari tindrà.

Hi haurà efecte. Va, ens veiem la setmana que ve. Podreu entrar a l’espai ideal, que ho sapigueu. El Club 3C, us hem quedat sense… I a l’Imaginarium. I a l’exposició de Harry Potter. Hi ha anat tothom, ja, eh? Jo no, encara. Jo no hi aniré.

Si hi ha anat tothom, jo no soc tothom. No, però jo no hi he anat, en això del Harry Potter. Farolillo mierda no hi he anat. T’estàs cavant la teva pròpia tomba. És com el meu nom de torero. Farolillo mierda. Ens veiem la setmana que ve, que ja serem dia 11 de març.

I, bueno… L’estiu vindrà algun… No, d’aquí dues setmanes tindrem convidat Xulo, però la setmana que ve encara no. Ja fa olor d’estiu, això, i això ja fa olor d’estiu. D’aquí dues setmanes és un cantant històric del rock català. L’olor d’estiu és fastigós. Adeu-siau, visca el Barça i visca Catalunya lliure.

Cada dilluns de 10 a 11 de la nit, la sortant. Yo creo que hoy se ha dado un espectáculo malo para el fútbol porque se demuestra que por un plato de lentejas unos mercenarios se venden. ¡Punto! Hoy, mañana y siempre, con el Barça en el corazón.

Ganar y ganar y ganar y volver a ganar y ganar y ganar… I ho sents, això, el llimó? És veritat, això? Segur, eh? Que no sigui una inocentada i posem la pota, no? La sortant, un programa d’esports. És a dir, de futbol.